Innocent és la nit
Densa quietud transpiren els canals
quan llepen escares d'aquest riu.
Impiadós ritual enmig de la boira
gepa la lluna
ofegada en salze i jonc.
Només la meua veu traspunta prepotent
per a reclamar els teus ulls.
Eleva la seua humitat per les fustes
fins a enfangar l'aire
davant del rubor taronja de l'estiu.
On es detindrà la marxa sorda
que em porta al naufragi?
Hi ha un olor tan conegut
en aquesta nit neta
i sense estrelles.
BUSCAR-SE